16 de febrer del 2009

La petita cuca de llum

LA PETITA CUCA DE LLUM

Hi havia una vegada una comunitat de cuques de llum que vivia en l’interior del tronc d’un altíssim lampati, un dels arbres més majestuosos i vells de Tailàndia.

Cada vespre, quan tot es quedava a les fosques i només s’escoltava el murmuri del riu, totes les cuques de llum abandonaven l’arbre per omplir el cel de llampades. Jugaven a fer figures amb les seves llum ballant a l’aire per crear un munt de centelleigs és brillants i espectaculars que els d’un castell de focs artificials. Però entre totes les cuques que vivien en el lampati, havia una molt petita a la que no l’agradava sortir a volar.

- No, no avui tampoc vull sortir a volar – deia tots els dies la petita cuca de llum.
Tant la seva família com les seves amigues esperaven amb ansietat que arribés la nit per sortir de casa i lluir en la foscor. S’ho passaven tan bé que no entenien com la petita cuca de llum no els hi acompanyava mai. Hi insistien per a què fos amb elles a volar, però no hi havia manera de què sortís.
- ¡ què no vull sortir a volar!- repetia la petita cuca de llum
Tota la comunitat de cuques de llum estava molt preocupada per l’actitud de la petita. Passaven els dies i la cuqueta seguia tancada sense sortir de casa.

Un vespre, quan totes les cuques havien sortit a volar, l’avia cuca es va apropar a la petita i li va preguntar:
- què et passa, meva petita cuca? Per què mai vols sortir de casa? Quina és la raó per no voler venir a enlluernar la nit amb nosaltres?
- No m’agrada volar – va respondre la cuca de llum
- Però, per què no t’agrada ni volar ni mostrar la teva llum?
- Doncs...- va explicar per fi la petita cuca -, per a què sortir si amb la llum que tinc mai podré brillar com la lluna? La lluna és gran i brillat i jo al seu costat no sóc res. Sóc tan petitona que al seu costat no sóc més que una ridícula espurna. Per això mai vull sortir de casa i volar, perquè mai enlluernaré com la lluna.
- ¡ ai, mi cuqueta! Va somriure l’avia – Hi ha una cosa de la lluna que has de saber i què desconeixes.
- I què és això que dec saber?
- Has de saber que la lluna no té la mateixa llum totes les nits. La lluna canvia tots els dies. Hi ha nits en què està irradiant. En canvi, en altres nits la seva brillantor desapareix i deixa al món sumit en la més profunda foscor.
- De veritat que hi ha nits en què s’amaga la lluna? Va preguntar la cuca.
- Es clar que sí, mi cuqueta! Hi ha nits en què la lluna és enorme i altres en què es fa invisible. La lluna no sempre brilla amb la mateixa intensitat. La llum de la lluna depèn del sol. En canvi, tu, la meva cuqueta, sempre brillaràs amb la mateixa força i el faràs amb la teva pròpia llum.

A partir d’aquest dia la petita cuca de llum va sortir cada nit a volar amb la seva família i amigues. I així va ser com va comprendre que cadascuna tenim la nostra pròpia llum.

(relat tradicional extret del llibre “Cuentos de todos los colores.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada